Supòsit 73
Enunciado
Considerem dos països, Nord i Sud, amb les següents dotacions de factors productius (en unitats relatives):
Nord: Capital (K) = 800, Treball (L) = 400 → ràtio K/L = 2
Sud: Capital (K) = 200, Treball (L) = 600 → ràtio K/L = 0,33
L’economia produeix dos béns: Maquinària (M), intensiva en capital (requereix K/L = 3), i Tèxtil (T), intensiu en treball (requereix K/L = 0,5). Cada bé es produeix amb tecnologia de rendiments constants a escala (funció Cobb-Douglas). El comerç està inicialment bloquejat. Abans del comerç, els salaris a Nord són de 120 u.m./unitat de treball i a Sud de 40 u.m., mentre que la remuneració al capital és de 80 u.m. a Nord i de 110 u.m. a Sud.
Es demana:
- Determinar el patró d’especialització segons el model Heckscher-Ohlin (H-O, 1919-1933) i justificar la direcció del comerç.
- Aplicar el teorema de Stolper-Samuelson (1941) per a predir l’efecte sobre la distribució funcional de la renda en cada país després de l’obertura comercial.
- Relacionar les prediccions de Stolper-Samuelson amb l’evidència empírica sobre desigualtat salarial a la UE (Eurostat 2022-2024) i debatre si el model H-O capta adequadament la realitat.
- Discutir la paradoxa de Leontief (1953) i la seua rellevància per a interpretar les dades actuals.
Mostrar solución
El teorema de Heckscher-Ohlin (Heckscher, 1919; Ohlin, Interregional and International Trade, 1933) estableix que cada país exportarà el bé que utilitza intensivament el factor amb el qual està relativament millor dotat. La dotació relativa de factors es compara entre països:
La intensitat factorial de cada bé es compara amb la dotació relativa del país:
El mecanisme subjacent és el preu relatiu dels factors en autarquia: a Nord, el capital és relativament barat (abundant), la qual cosa abarateix la producció de maquinària; a Sud, el treball és barat (abundant), la qual cosa abarateix el tèxtil. En obrir-se el comerç, els preus dels béns s’igualen internacionalment (primer teorema d’igualació de preus de factors, Samuelson, 1948), però les dotacions físiques romanen en cada país.
Nord exporta Maquinària (intensiva en capital, factor abundant); Sud exporta Tèxtil (intensiu en treball, factor abundant).
El teorema de Stolper-Samuelson (Stolper i Samuelson, 1941, Protection and Real Wages, Review of Economic Studies) prediu que el lliure comerç perjudica el factor escàs i beneficia el factor abundant en cada país. Formalment: si el preu relatiu del bé intensiu en K puja (per exportació), la remuneració real del capital puja i la del treball baixa, i viceversa.
A Nord (capital abundant, exporta maquinària):
En obrir-se el comerç, el preu relatiu de la maquinària puja (major demanda mundial). Segons Stolper-Samuelson, açò augmenta la remuneració real del capital i redueix el salari real del treball.
A Sud (treball abundant, exporta tèxtil):
El preu relatiu del tèxtil puja. Stolper-Samuelson prediu augment del salari real (treball) i reducció de la remuneració real del capital.
Numèricament, si el comerç iguala preus relatius de béns, empeny cap a la igualació dels preus de factors (Samuelson, 1948). En el llarg termini, el diferencial salarial Nord-Sud (120 vs 40 u.m.) hauria de convergir. Açò implica: salaris creixen a Sud, salaris es comprimeixen a Nord.
Nord: el comerç perjudica els treballadors i beneficia els capitalistes. Sud: el comerç beneficia els treballadors i perjudica els capitalistes. Predicció de convergència salarial a llarg termini.
El model H-O prediu convergència salarial entre països que comercien. L’evidència per a la UE és mixta. Segons Eurostat (2023), el cost laboral per hora a la UE-27 va des de 9,6 €/h a Bulgària fins a 48,1 €/h a Luxemburg i 47,2 €/h a Dinamarca. La mitjana de la zona euro és 34,3 €/h. La convergència observada des de l’ampliació de 2004 és real però lenta: països com Polònia (13,1 €/h en 2023) han crescut més que la mitjana, però el diferencial amb Alemanya (40,1 €/h) continua sent de 3:1 després de 20 anys d’integració.
El teorema d’igualació de preus de factors és extremadament sensible als seus supòsits (mateixa tecnologia, mateixos productes, lliure mobilitat de béns però no de factors). Diverses raons expliquen la no-convergència completa: (i) diferències tecnològiques persistents (Trefler, 1995, The Case of the Missing Trade, AER); (ii) comerç intraindustrial i diferenciació de producte (Grubel-Lloyd, 1975), que el H-O no pot explicar; (iii) mobilitat de capital (IED) que substitueix parcialment el comerç com a mecanisme igualador.
La UE mostra convergència salarial real però incompleta, coherent amb H-O matisat per diferències tecnològiques (Trefler, 1995) i comerç intraindustrial no previst pel model.
Wassily Leontief (1953, Domestic Production and Foreign Trade, Proceedings of the American Philosophical Society) va calcular la intensitat factorial de les exportacions i importacions dels EUA usant taules input-output i va trobar un resultat contrari al H-O: les exportacions americanes eren relativament més intensives en treball que les importacions, malgrat que els EUA eren el país més intensiu en capital del món en la postguerra.
Explicacions posteriors inclouen: (i) capital humà (Kenen, 1965): els treballadors americans són molt qualificats, equivalen a “treball ampliat amb capital humà”; (ii) recursos naturals no inclosos com a tercer factor (Vanek, 1968); (iii) biaix de la demanda: els EUA consumeixen molt el bé intensiu en capital que exporten, reduint el superàvit net visible.
En el context actual (2022-2024), la paradoxa es manifesta en el fet que la Xina, país treball-abundant segons H-O, exporta hui béns d’alta tecnologia intensius en capital humà avançat (semiconductors, vehicles elèctrics). Açò reflecteix l’acumulació de capital humà i tecnològic gestionada per política industrial activa, una cosa que el H-O estàtic no pot capturar (Rodrik, Premature Deindustrialization, 2016).
La paradoxa de Leontief alerta sobre els límits del H-O estàtic quan el capital humà, la tecnologia i la política industrial són factors rellevants del patró d’especialització.
El model Heckscher-Ohlin és una eina analítica poderosa però parcial. Les seues prediccions de Stolper-Samuelson sobre distribució de la renda han trobat ressò en l’evidència de polarització del mercat laboral en economies avançades (Autor, Levy i Murnane, 2003): el comerç amb països treball-abundants redueix la demanda de treball poc qualificat al Nord, creant pressió a la baixa sobre aquests salaris. No obstant això, el debat entre Autor-Dorn-Hanson (2013) i els crítics (Acemoglu i Restrepo, 2020, sobre automatització) mostra que aïllar l’efecte “comerç” de l’efecte “tecnologia” és metodològicament difícil. La política europea de cohesió (Fons Estructurals, 2021-2027: 392.000 M€) i l’agenda de transició justa intenten compensar els perdedors del comerç, en línia amb el criteri de compensació de Kaldor-Hicks.