Supòsit 72
Enunciado
Un país petit importa calçat a un preu mundial de 40 €/parell. La demanda domèstica és Qd = 1.000 − 10·P i l’oferta domèstica és Qs = 10·P − 200, on P és el preu en euros i Q en milers de parells. El govern imposa un aranzel específic de 8 €/parell.
Es demana:
- Calcular les quantitats demandades, ofertes i importades abans de l’aranzel (situació de lliure comerç).
- Calcular les mateixes variables després de la imposició de l’aranzel i determinar el nou preu domèstic.
- Quantificar l’impacte en benestar: recaptació aranzelària, excedent del consumidor, excedent del productor i pèrdua de pes mort (deadweight loss).
Mostrar solución
En lliure comerç, el preu domèstic iguala el preu mundial (país petit: no pot influir en el preu internacional). Amb P = 40:
En autarquia, el preu d’equilibri s’obté igualant demanda i oferta: 1.000 − 10P = 10P − 200 → 20P = 1.200 → Paut = 60. El lliure comerç redueix el preu de 60 a 40, beneficiant els consumidors però perjudicant els productors domèstics.
Lliure comerç: P = 40 €, Q_d = 600, Q_s = 200, M = 400 (milers de parells). Preu autàrquic: 60 €.
L’aranzel específic eleva el preu domèstic al preu mundial més l’aranzel (Samuelson, Economics, 1948). El país és petit: el preu mundial es manté en 40 €:
L’aranzel redueix les importacions de 400 a 240 milers de parells, augmenta la producció domèstica de 200 a 280 i redueix el consum de 600 a 520.
Amb aranzel: P = 48 €, Q_d = 520, Q_s = 280, M = 240 (milers de parells).
Quantifiquem els efectes distributius de l’aranzel sobre els distints agents. Les variacions es mesuren respecte a la situació de lliure comerç (Krugman i Obstfeld, International Economics, 2022).
Pèrdua d’excedent del consumidor: Els consumidors paguen 8 € més per cadascun dels 520 milers de parells que consumeixen, més perden l’excedent sobre les 80 mil unitats que deixen de consumir:
Guany d’excedent del productor: Els productors reben 8 € més per unitat sobre la seua producció prèvia i amplien producció:
Recaptació aranzelària:
Efecte net sobre el benestar nacional:
Els dos triangles de pèrdua de pes mort són: triangle de producció (eficiència productiva perduda) = (1/2) · 8 · 80 = 320, i triangle de consum (pèrdua de benestar consumidor no compensada) = (1/2) · 8 · 80 = 320. Total deadweight loss = 640 milers €.
Pèrdua neta de benestar = 640 milers €. Redistributiu: consumidors perden 4.480, productors guanyen 1.920, govern recapta 1.920. DWL total = 640 milers €.
L’anàlisi de benestar de l’aranzel, formalitzada per Marshall (1890) i sistematitzada per Samuelson, demostra que per a un país petit l’aranzel sempre genera pèrdua neta de benestar, encara que siga redistributiu. Només en el cas de l’aranzel òptim per a un país gran (que pot influir en el preu mundial) pot existir un guany net de benestar a costa del soci comercial (Johnson, 1953). L’OMC prohibeix en principi nous aranzels sobre els consolidats, i el Mercat Únic europeu elimina aranzels interns des de 1968. No obstant això, l’informe Draghi (2024) sobre competitivitat europea assenyala que les barreres no aranzelàries (normatives divergents, burocràcia) continuen generant costos equivalents a un aranzel del 15-20% en alguns sectors de serveis intracomunitaris.