Supòsit 69
Enunciado
Els països X i Y produeixen exclusivament dos béns: automòbils (A) i tèxtil (T). Els seus requeriments unitaris de treball són els següents:
País X: Automòbil 8 h/u · Tèxtil 4 h/u
País Y: Automòbil 10 h/u · Tèxtil 2 h/u
Cada país disposa de 2.400 hores de treball. No existeixen costos de transport ni barreres comercials. El comerç es regeix pel model ricardià d’avantatge comparatiu (Ricardo, On the Principles of Political Economy and Taxation, 1817).
Es demana:
- Identificar els avantatges absoluts (Smith, 1776) i traçar la frontera de possibilitats de producció (FPP) de cada país.
- Calcular els costos d’oportunitat i determinar quin bé produeix cada país amb avantatge comparatiu.
- Proposar un patró d’especialització, fixar una relació real d’intercanvi (RRI) mútuament beneficiosa i quantificar el guany del comerç per a ambdues economies.
Mostrar solución
L’avantatge absolut (Smith, Wealth of Nations, 1776) compara el nivell absolut de productivitat: el país que produeix una unitat de bé amb menys hores de treball té avantatge absolut en aquest bé. Avaluem columna a columna:
Les fronteres de possibilitats de producció en autarquia són línies rectes (un únic factor, rendiments constants). Per a cada país igualem l’ocupació total a la dotació de 2.400 h:
La FPP de X domina en automòbils (300 > 240) mentre que la de Y domina en tèxtil (1.200 > 600), reflex directe dels avantatges absoluts.
X: avantatge absolut en automòbils. Y: avantatge absolut en tèxtil. FPP_X: 8A + 4T = 2.400; FPP_Y: 10A + 2T = 2.400.
L’avantatge comparatiu (Ricardo, 1817) exigeix calcular el cost d’oportunitat de cada bé: les unitats de l’altre bé a les quals es renuncia en produir una unitat addicional. En el model ricardià amb un únic factor, el cost d’oportunitat és el quocient de requeriments unitaris de treball:
El país X sacrifica 2 tèxtils per automòbil enfront dels 5 que sacrifica Y: X produeix automòbils relativament més barat. Y sacrifica només 0,2 automòbils per tèxtil enfront de 0,5 de X: Y produeix tèxtil amb avantatge comparatiu. El resultat ricardià mostra que, encara que X és més productiu en automòbils en termes absoluts, l’especialització segons costos d’oportunitat maximitza el benestar conjunt.
X: avantatge comparatiu en automòbils. Y: avantatge comparatiu en tèxtil.
La banda de termes d’intercanvi mútuament beneficiosa (Mill, Principles of Political Economy, 1848) se situa estrictament entre els dos costos d’oportunitat domèstics del bé exportat:
Prenem RRI = 3 tèxtils per automòbil (interior a ambdós costos d’oportunitat). Amb especialització completa:
Suposem que X exporta 120 autos a Y i rep 120 × 3 = 360 tèxtils. X reté 300 − 120 = 180 autos i consumeix 360 tèxtils. Y lliura 360 tèxtils i conserva 1.200 − 360 = 840 tèxtils, consumint a més 120 autos. Comparem amb autarquia: amb 360 tèxtils en autarquia, X necessitaria 360 × 4 = 1.440 h només per a tèxtil, deixant-li 2.400 − 1.440 = 960 h per a autos → 120 autos. El comerç li permet consumir 180 autos en lloc de 120, un guany de 60 autos. Y en autarquia amb 120 autos necessitaria 1.200 h, quedant-li 1.200 h per a tèxtil → 600 tèxtils. El comerç li proporciona 840 tèxtils, un guany de 240 tèxtils.
X guanya 60 automòbils. Y guanya 240 tèxtils. El lliure comerç permet a ambdues economies consumir fora de les seues FPP autàrquiques.
El resultat generalitza el principi ricardià: fins i tot quan un país és relativament menys eficient en tots els béns, l’especialització segons avantatge comparatiu maximitza el benestar conjunt. Krugman (1979) i Melitz (2003) estenen aquest resultat a entorns de rendiments creixents i empreses heterogènies, fonament del comerç intraindustrial documentat per a la UE (Grubel-Lloyd, 1975). L’Organització Mundial del Comerç (OMC), hereva del GATT de 1947, institucionalitza aquest principi en la clàusula de nació més afavorida, encara que reconeix excepcions per a indústries naixents i seguretat nacional.